LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

• Descripció del cas

Dins del grup d’ee de 6è al que faig el suport de llengua i matemàtiques, hi ha una alumna que mostra molts problemes, d’autoestima, inseguretat, ansietat, baixa tolerància a la frustració...

Al llarg de la seva escolaritat ha tingut diversos conflictes amb els companys de classe, de menjador, d’altres classes... a més a més, si els problemes no van a per ella, ella s’hi posa. En el cas de tractar-se d’un altre nen de la seva mateixa edat, amb unes altres característiques, després d’afrontar-se en un conflicte, pot ser que no el sobrepassi, que sàpiga com gestionar i interpretar allò que a passat, però en canvi  aquesta nena interpreta tot el que ha passat de forma molt negativa en sí mateixa i després d’una discussió, pot esdevenir una crisi d’ansietat.

Cada vegada les reaccions de la nena són més desmesurades. Els altres companys se’n adonen dels conflictes que té i moltes vegades la utilitzen per aprofitar-se’n d’ella. Per exemple, l’últim cas va passar al menjador. A la taula hi havia dos nens de la seva mateixa classe. Aquesta nena pel que es veu sempre té més gana, quan ja s’ha acabat el dinar i els diu als companys si no en volen, que s’ho menja ella. Bé doncs l’altre dia, els companys van començar a dir-li que s’acabés unes salsitxes que els quedava al plat, ella va dir que no, però els companys van començar a dir-li que no voldrien saber res d’ella... i en aquell moment va pensar que seria millor menjar-se-les i la va enxampar, la monitora de menjador. La monitora al veure que estava agafant menjar dels companys la va renyar i, va posar una nota a l’agenda a tots per jugar amb el menjar.

• Autoanàlisi

Després de diferents conflictes, el procés que fa aquesta nena sempre segueix aquest odre:

Primer va acumulant petits comentaris de companys, que pot ser que siguin negatius o que ella els interpreti de forma negativa, petits conflictes o discussions... que un altre nen no li dóna la més mínima importància, ella s’ho queda i li va donant voltes, fins que hi ha un conflicte més gran i la desborda, entra en un estat d’ansietat on crida, dóna cops i comença a parlar de tot el que li passa.

Normalment s’allibera de tot el que té al cap a l’hora de reforç, quan ve amb mi, sempre que li ha passat alguna cosa que creu que és molt greu.

Poc a poc al veure que petites coses les gestiona tant malament, cada vegada que ens veiem, reservo cinc minuts per parla amb ella per saber si li ha passat alguna cosa, com està i si ha tingut algun petit conflicte, l’ajudo perquè vegi que no té tanta importància i com el pot gestionar.

• Contrast

Sempre que hi ha conflictes ho parlo amb la seva tutora i, ella també quan veu que li passa alguna cosa parla amb ella perquè no acumuli aquestes angoixes, que sinó després manifesta.

• Redescripció

Crec que dins l’aula s’hauria de treballar fent hipòtesis de diferents conflictes, convidar als alumnes a reflexionar de forma empàtica i , després saber gestionar la impulsivitat, és a dir, moltes vegades ens deixem portar pels fets i no ens aturem a pensar, diem o fem qualsevol cosa que no volem dir.

Quan hi ha un conflicte i preguntes què ha passat, els nens normalment s’escridassen i cadascú intenta explicar la seva versió. Bé doncs, jo quan veig que criden els separo i els faig reflexionar i que es tranquil·litzin, i després se’n pot parlar millor.