TANCAMENT DEL CURS

“Allò que hem d’aprendre ho aprenem fent-ho.”

                                                           

Aristòtil

AVALUACIÓ DEL CURS. Valoració del curs

Després d’haver assistit a aquest curs arriba el moment de valorar allò que m’ha aportat. Crec que he aprés un munt de coses, sobretot valoro la part pràctica que hem fet amb els diferents formadors/a i  company/es. Les dinàmiques que s’han portat a terme durant el curs, han estat molt encertades, ja que les hem pogut viure en primera persona i, d’aquesta manera integrar-les en el nostre coneixement. Poc a poc, he anat incorporant alguna de les activitats en la meva programació, tot i que aquesta la vaig reelaborant constantment, amb les noves idees i experiències del dia a dia.

El curs m’ha aportat aspectes molt positius, tant pel que fa al creixement personal com professional. Hem conegut company/es novells, com jo, i he pogut compartir experiències i neguits, que m’han servit per tranquil·litzar-me en algun aspecte. Tots estem en un procés d’aprenentatge constant i que a través de la reflexió de la pràctica, podem fer-nos conscients per trobar punts de millora en la nostra tasca.

També valoro molt positivament, la intenció del curs, després d’assistir veig que en aquest primer any de feina durant, un temps he rebut un suport, m’han donat un guió a seguir que m’ha ajudat a guanyar coneixement i seguretat.

Pel que fa al blog, he aprés moltíssim, ja que no tenia ni idea. En moltes entrades m’he barallat amb l’ordinador, sobretot pel que fa a l’ús del google docs, però he après molt. He trencat el gel en aquest aspecte i trobo que és una bona eina de comunicació en l’entrorn educatiu. Pot servir, per motivar als alumnes a fer diferents treballs d’una manera diferent i actual, aplicant les noves tecnologies.

En general faig una valoració molt bona de tot el curs. principalment, de les pautes que he rebut, per treballar diferents dinàmiques de grup, que m’agradaria posar en pràctica. 

AVALUACIÓ DEL CURS

GRAELLA DE COAVALUACIÓ

Aquest és l’enllaç que conté la graella de coavaluació del blog de l’Alba Gómez: https://docs.google.com/document/d/1A_5LuXa0XTNriav8LKzCQSQ68LY_ZHa7Ygorh8Hh91s/edit

LES EMOCIONS EN LA GESTIÓ DE CONFLICTES

• Descripció del cas

Dins del grup d’ee de 6è al que faig el suport de llengua i matemàtiques, hi ha una alumna que mostra molts problemes, d’autoestima, inseguretat, ansietat, baixa tolerància a la frustració...

Al llarg de la seva escolaritat ha tingut diversos conflictes amb els companys de classe, de menjador, d’altres classes... a més a més, si els problemes no van a per ella, ella s’hi posa. En el cas de tractar-se d’un altre nen de la seva mateixa edat, amb unes altres característiques, després d’afrontar-se en un conflicte, pot ser que no el sobrepassi, que sàpiga com gestionar i interpretar allò que a passat, però en canvi  aquesta nena interpreta tot el que ha passat de forma molt negativa en sí mateixa i després d’una discussió, pot esdevenir una crisi d’ansietat.

Cada vegada les reaccions de la nena són més desmesurades. Els altres companys se’n adonen dels conflictes que té i moltes vegades la utilitzen per aprofitar-se’n d’ella. Per exemple, l’últim cas va passar al menjador. A la taula hi havia dos nens de la seva mateixa classe. Aquesta nena pel que es veu sempre té més gana, quan ja s’ha acabat el dinar i els diu als companys si no en volen, que s’ho menja ella. Bé doncs l’altre dia, els companys van començar a dir-li que s’acabés unes salsitxes que els quedava al plat, ella va dir que no, però els companys van començar a dir-li que no voldrien saber res d’ella... i en aquell moment va pensar que seria millor menjar-se-les i la va enxampar, la monitora de menjador. La monitora al veure que estava agafant menjar dels companys la va renyar i, va posar una nota a l’agenda a tots per jugar amb el menjar.

• Autoanàlisi

Després de diferents conflictes, el procés que fa aquesta nena sempre segueix aquest odre:

Primer va acumulant petits comentaris de companys, que pot ser que siguin negatius o que ella els interpreti de forma negativa, petits conflictes o discussions... que un altre nen no li dóna la més mínima importància, ella s’ho queda i li va donant voltes, fins que hi ha un conflicte més gran i la desborda, entra en un estat d’ansietat on crida, dóna cops i comença a parlar de tot el que li passa.

Normalment s’allibera de tot el que té al cap a l’hora de reforç, quan ve amb mi, sempre que li ha passat alguna cosa que creu que és molt greu.

Poc a poc al veure que petites coses les gestiona tant malament, cada vegada que ens veiem, reservo cinc minuts per parla amb ella per saber si li ha passat alguna cosa, com està i si ha tingut algun petit conflicte, l’ajudo perquè vegi que no té tanta importància i com el pot gestionar.

• Contrast

Sempre que hi ha conflictes ho parlo amb la seva tutora i, ella també quan veu que li passa alguna cosa parla amb ella perquè no acumuli aquestes angoixes, que sinó després manifesta.

• Redescripció

Crec que dins l’aula s’hauria de treballar fent hipòtesis de diferents conflictes, convidar als alumnes a reflexionar de forma empàtica i , després saber gestionar la impulsivitat, és a dir, moltes vegades ens deixem portar pels fets i no ens aturem a pensar, diem o fem qualsevol cosa que no volem dir.

Quan hi ha un conflicte i preguntes què ha passat, els nens normalment s’escridassen i cadascú intenta explicar la seva versió. Bé doncs, jo quan veig que criden els separo i els faig reflexionar i que es tranquil·litzin, i després se’n pot parlar millor. 

LLEGIR EN PARELLA

Aquesta activitat es basa en el treball cooperatiu, la tutoria entre iguals. En el vídeo es veu com es posa en pràctica i, sembla que funciona molt bé.

Crec que posar en marxa una activitat d’aquesta mena, provoca activar un projecte d’escola. Per una banda cal formar als mestres, anar tots a una i, també implicar a les famílies. Si tothom ho té ben entès de ben segur que funcionarà molt bé i els resultats seran molt positius.

En el vídeo s’explica com s’ha establert la dinàmica de “llegim en parella”, per posar en pràctica una activitat de tutoria entre iguals, crec que s’ha de ser conscient de que s’ha d’explicar molt bé el rol que ha de complir tant tutor com tutorat, s’ha d’explicar també el rol del mestre i s’ha de rebre suport de les famílies.

Segurament que hi haurà un període d’adaptació,  sobretot quan és la primera vegada que es treballa en base al treball cooperatiu, però crec que si tothom posa de la seva part finalment tot el que pot esdevenir serà positiu i beneficiós pels mestres, perquè podran atendre millor als alumnes, pels alumnes perquè desenvoluparan el màxim les seves capacitats i afavoriran les relacions amb els seus companys i per a les famílies que com a pares i mares es veuran directament relacionats amb l’evolució dels seus fills i filles.

Per tant crec que s’ha de perdre la por a posar en marxa aquest tipus d’activitats. Encara que sí que ha de ser complicat de plantejar-les en contextos poc afavorits i amb poca implicació de les famílies. Crec que són activitats que funcionen en un ambient heterogeni on cada alumne pot aporta el millor d’ell mateix.

“EL CAZO DE LORENZO”

Aquesta història o conte, il·lustra molt bé les mancances o  les diferències entre persones. Crec que cadascú, qui més qui menys, porta el seu propi cassó. Tots tenim els nostres punts forts i punts febles amb els que anem acostumant-nos a conviure i, d’aquesta manera a superar els obstacles que se’ns presenten. Aquest fet l’aconseguim perquè rebem suports d’aquells que ens estimen  i,  ens ajuden a tirar endavant per  afrontar i superar les dificultats.

M’agrada molt com es mostra el tancament davant totes les situacions que se li presenten al nen. Crec que hi ha alumnes que porten un cassó al cap i ningú els hi sap veure. Moltes vegades, tant mestres com pares fan comentaris sobre alumnes que tenen dificultats per aprendre i, la intenció d’aquets comentaris és bona, però s’acaba donant rellevància allò que no està bé, deixant passar allò que és correcte en comptes de remarcar el que han fet bé i posar-ho d’exemple.

Crec que aquesta història pot funcionar per treballar sobre la diversitat, en tota la primària. Si l’hagués de fer una activitat amb aquest conte i pogués escollir ho posaria en pràctica a CS, plantejaria el visionat del vídeo i una posterior reflexió.

Una vegada vist el vídeo, posaria en practica la practica reflexiva, és a dir, després del visionat hi hauria una reflexió personal, una en grup i finalment una posada en comú. A continuació, continuarien reflexionant sobre les diferents dificultats i les possibles ajudes que cadascú podem oferir a demés. Continuaria utilitzant la metàfora del cassó.  Els repartiria als alumnes un tros de paper i els demanaria que pensessin durant uns cinc minuts, quin és “el cassó” (la dificultat) que cadascú creu que porta. Aquest seria, les mancances, les diferències, les dificultats que tots ens trobem per afrontar el dia a dia.      

Agafaria un cassó de veritat i recolliria en ell totes les anotacions dels alumnes. Una vegada tots els papers recollits, els barrejaria i els repartiria entre els alumnes una altra vegada. Després els tornaria a donar cinc minuts perquè els alumnes pensessin i anotessin, consells o solucions per els diferents problemes que s’haguessin expressat. Tot seguit tornarien a posar-los al cassó i, finalment cada nen agafaria un d’aquests papers per llegir la dificultat i el consell donat per un company. Entre tots valoraríem les dues parts i decidiríem si està ben pensat o no, en cas de ser que no, entre tots podríem trobar la solució.  

“Taller: Tutoria”

Després de la lectura del pedagog Manuel Segua, m’ha cridat l’atenció quan esmenta que fa l’ús de la teràpia cognitiva amb adolescents en estat de depressió, quan es diuen a sí mateixos que no serveixen per a res, que no fan res bé. Ell els proposa que per a cada mal pensament que en pensin un de vió per eliminar-lo. Bé doncs, jo sense saber el nom d’aquesta teràpia a finals d’aquest trimestre la vaig estar utilitzant amb una alumna de sisè que té molts problemes d’aprenentatge, amb la seva família que està decebuda de la filla que tenen i, amb l’actitud que envers a ella només fa que augmenti la seva baixa autoestima i ansietat.

Un altre dels aspectes a tenir en compte quant fa esment dels diferents comportament segons les edats, veiem que a la societat en general, ens tracten com a nens de set anys. Moltes vegades som perseguits per el càstig davant de qualsevol infracció, ja sigui per saltar-nos un stop amb el cotxe o pujar al transport públic sense pagar el bitllet.

En el que estic totalment d’acord és en que cada vegada més som més individualistes i es perd el sentit de justícia. Tothom sabem que està malament robar i possiblement estem presenciant un robatori al metro i no ens i enfrontem amb el lladre inclús no es dóna suport a la víctima. Moltes vegades per por, per no saber com actuar...

En referència al diàleg també hi estic d’acord el que diu. Moltes vegades els nens no participen d’un diàleg profund amb els seus pares, de seguida els tallen la conversa, possiblement perquè no tenen temps, estan cansats... però crec que és molt important comunicar-se i sentir-se estimat. Aquesta reflexió em recorda al power point que vam veure el primer dia que explica com es comunica el pare amb el fill i com li transmet la seva estima.