Aquesta història o conte, il·lustra
molt bé les mancances o les diferències
entre persones. Crec que cadascú, qui més qui menys, porta el seu propi cassó.
Tots tenim els nostres punts forts i punts febles amb els que anem acostumant-nos
a conviure i, d’aquesta manera a superar els obstacles que se’ns presenten. Aquest
fet l’aconseguim perquè rebem suports d’aquells que ens estimen i, ens
ajuden a tirar endavant per afrontar i superar
les dificultats.
M’agrada molt com es mostra el
tancament davant totes les situacions que se li presenten al nen. Crec que hi
ha alumnes que porten un cassó al cap i ningú els hi sap veure. Moltes vegades,
tant mestres com pares fan comentaris sobre alumnes que tenen dificultats per
aprendre i, la intenció d’aquets comentaris és bona, però s’acaba donant
rellevància allò que no està bé, deixant passar allò que és correcte en comptes
de remarcar el que han fet bé i posar-ho d’exemple.
Crec que aquesta història pot
funcionar per treballar sobre la diversitat, en tota la primària. Si l’hagués
de fer una activitat amb aquest conte i pogués escollir ho posaria en pràctica
a CS, plantejaria el visionat del vídeo i una posterior reflexió.
Una vegada vist el vídeo, posaria en
practica la practica reflexiva, és a dir, després del visionat hi hauria una
reflexió personal, una en grup i finalment una posada en comú. A continuació,
continuarien reflexionant sobre les diferents dificultats i les possibles
ajudes que cadascú podem oferir a demés. Continuaria utilitzant la metàfora del
cassó. Els repartiria als alumnes un
tros de paper i els demanaria que pensessin durant uns cinc minuts, quin és “el
cassó” (la dificultat) que cadascú creu que porta. Aquest seria, les mancances,
les diferències, les dificultats que tots ens trobem per afrontar el dia a dia.
Agafaria un cassó de veritat i
recolliria en ell totes les anotacions dels alumnes. Una vegada tots els papers
recollits, els barrejaria i els repartiria entre els alumnes una altra vegada. Després
els tornaria a donar cinc minuts perquè els alumnes pensessin i anotessin, consells
o solucions per els diferents problemes que s’haguessin expressat. Tot seguit
tornarien a posar-los al cassó i, finalment cada nen agafaria un d’aquests
papers per llegir la dificultat i el consell donat per un company. Entre tots
valoraríem les dues parts i decidiríem si està ben pensat o no, en cas de ser
que no, entre tots podríem trobar la solució.
